endarrere
 
 
 
 
 
 
 
 
 

El Solsonès és una comarca prepirenaica situada al centre de Catalunya,on les masies disseminades pel territori es compaginen harmoniosament amb les grans extensions de bosc, els paratges d'alta muntanya, els rius, les fonts i els camps de cultiu: tot plegat configura un paisatge de naturalesa intacta.

Teniu a l'abast desconnectar del brogit de les grans ciutats practicant el vostre esport preferit des del més tradicional fins al d'aventura, admirar les joies arquitectòniques que ofereix la comarca i que podeu trobar en els llocs més insospitats, tastar els productes de la terra... per això i moltes coses més us invitem que vosaltres mateixos descobriu i conegueu el Solsonès.

El Solsonès ofereix, a més un bon entramat de serveis turístics: hotels, restaurants, càmpings, residències-cases de pagès, comerç, serveis complementaris... Només ens queda desitjar-vos que l'estada entre nosaltres sigui el més profitosa possible.

La vall de Lord, formada pels municipis de Guixers, la Coma i la Pedra i Sant Llorenç de Morunys, és situada en un paratge prepirinenc d’una bellesa espectacular.

Guixers és un municipi sense nucli de població, amb serralades com la de Montcalb, que inviten a l’excursionisme. A coll de Jou trobem l’àrea de pícnic i el mirador de la Creu del Codó. A més, Guixers compta amb el santuari del Puig-Aguilar i amb importants esglésies romàniques, com la de Sant Serni, situada al camí del santuari de Lord, al qual s’arriba caminant uns 20 minuts des de l'aparcament. Aquest santuari és centre de devoció, i celebra cada any diferents aplecs, un d’ells amb gegants.

La Coma i la Pedra és el tercer municipi que forma la vall de Lord, i un dels més coneguts del Solsonès per l’estació d’esquí del Port del Comte. Val la pena passejar pel pintoresc nucli antic de la Coma i per les fonts del Cardener, on hi ha una zona de lleure. El municipi compta amb altres fonts d’aigües pures o medicinals, com la de la Puda, coneguda pels beneficis curatius. En aquesta terra, el verd de la vegetació es fon amb el blanc de la neu a l’hivern, i amb el gris de les pedres romàniques d’ermites o esglésies, com la de Santa Magdalena de les Tragines, Sant Lleïr de Casabella o la de la Pedra, on també es troben les restes de l’antic castell del s. XIV.

Sant Llorenç de Morunys té els seus orígens en la comunitat de clergues erigida a les darreries del segle IX. Des del segle XIV fins al segle passat aquest municipi va ser conegut per la seva indústria de draps de llana, anomenats “piteus”. Té fama pels seus embotits i pels bolets que creixen als seus verals. És interessant visitar el conjunt arquitectònic format pel claustre romànic i l’església parroquial, on es pot veure la capella de la Mare de Déu dels Colls. L’església de la Pietat i els portalsmedievals d’accés a la vila són altres construccions d’interès històric.

Solsona és la capital de la comarca del Solsonès. S’han trobat vestigis que demostren que ja era habitada al neolític, cap al 3000 aC. L’origen de la Solsona actual cal situar-lo al segle X. La ciutat va néixer a l’entorn del castell i del monestir. L’any 1593 es va crear el bisbat de Solsona i, l’any sobre, el rei Felip II li va donar el títol de ciutat. Solsona manté la mateixa estructura de quan era una ciutat emmurallada i conserva tres portals d’entrada: el del Pont, el del Castell i el de Llobera, així com algunes parts de la muralla al Vall Calent i el pou de gel, indret on guardaven el gel perquè es conservés.

L’oferta cultural de Solsona està també àmpliament representada pels museus Diocesà i Comarcal i del Ganivet i Eines de Tall; a més té un conjunt d’edificis de gran valor arquitectònic com la catedral, d’estil gòtic i que conserva els tres absis i el campanar del temple romànic, consagrat el 1163. Al seu interior es troben un retaule barroc dedicat a la Mare de Déu de la Mercè i la imatge de la Mare de Déu del Claustre, talla de pedra de finals del segle XII, i patrona de la ciutat. Al Palau Episcopal, edifici neoclàssic, es pot visitar el Museu Diocesà i Comarcal, que conté importants obres d’art del romànic, del gòtic o del renaixement, i una sala dedicada a escultures procedents de la muntanya de sal de Cardona. La visita per Solsona també ens portarà a conèixer magnífics edificis, com el de l’Ajuntament, del segle XVI, o el Palau Llobera, que correspon a l’estil gòtic d’una casa catalana del segle XV. La visita pel nucli antic de Solsona cal pendre-se-la amb calma, passejant pels seus carrers estrets o les places, com la de Sant Joan, i fitxant-se amb els detalls, teieres, escuts o bé els caps de biga treballats a les barbacanes, que ens parlen de la seva història.

El folklore de Solsona destaca per la seva majestuositat. Els balls dels gegants, els cavallets, l’àliga, el drac, la mulassa o el ball de bastons s’han mantingut amb la mateixa essència amb què van ser creats, la majoria d’ells al segle XVII. Els trabucaires són també un element característic del folklore solsoní. El Carnaval de Solsona és un dels més importants de Catalunya i destaca per ser diferent de tots. Les populars disfresses han estat substituïdes per bates de tots colors i pels "gegants bojos", que, junt amb la penjada del ruc, són elements insubstituïbles del Carnaval de Solsona.

La rodalia de Solsona també ofereix racons plens d’atractiu. En un radi de menys de quatre quilòmetres, es troben el parc de la Mare de la Font, un espai natural pensat per a tota la família; el Castellvell d’Olius, amb l’església del Remei del segle XV, des d’on es pot contemplar una magnífica panoràmica de la comarca; i un gran nombre de fonts, esglésies romàniques i altres construccions d’interès històric, com és el pont de l’Afrau, aqüeducte que havia servit per portar l’aigua a Solsona.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

© 2007, Club BTT Vall de Lord